Una estratègia imprescindible per a protegir la convergència OT/IT en sectors com a energia, aigua i transport
En l’actualitat, les infraestructures crítiques enfronten un panorama d’amenaces cibernètiques cada vegada més sofisticades. Sectors com l’energia, el transport o l’aigua, essencials per al funcionament de la societat, depenen en gran manera de sistemes de tecnologia operativa (OT) que, en estar cada vegada més interconnectats amb xarxes IT, augmenten de manera exponencial la seva superfície d’atac. Aquesta interconnexió, encara que necessària per a millorar l’eficiència i el control, ha introduït nous vectors de risc que la seguretat tradicional basada en el perímetre no pot contenir de manera efectiva.
És en aquest context on l’enfocament Zero Trust (confiança zero) es converteix en una estratègia clau. Aquest model parteix d’una premissa senzilla però contundent: mai confiar, sempre verificar. És a dir, no s’ha de confiar de manera implícita en cap usuari, dispositiu o aplicació, independentment de si estan dins o fora de la xarxa corporativa. Cada sol·licitud d’accés ha de ser autenticada, autoritzada i monitorada contínuament. Aplicat a entorns industrials, aquest paradigma representa un salt de qualitat en la protecció de sistemes crítics enfront d’atacs cada vegada més dirigits.
A més, Zero Trust actua com un habilitador dins d’un full de ruta més ampli cap a la transformació digital industrial. En un entorn on convergeixen la digitalització d’actius físics, l’adopció del IoT industrial i l’anàlisi en temps real, una estratègia Zero Trust industrial permet construir infraestructures crítiques segures per disseny, integrant la ciberseguretat OT com a part estructural del nou model operatiu.
Ciberseguretat OT en entorns industrials llegats: un repte real
Els sistemes OT van ser dissenyats tradicionalment per a operar de forma aïllada, prioritzant la disponibilitat sobre la seguretat. Com a conseqüència, moltes infraestructures industrials continuen utilitzant dispositius antics que no compten amb capacitats modernes de ciberseguretat. Controladors lògics programables (PLC), sistemes SCADA o sensors industrials operen amb protocols no xifrats, sense autenticació, i amb sistemes operatius que no poden posar-se pegats amb facilitat.
Aquesta situació converteix a aquests entorns en objectius ideals per a atacants que poden explotar vulnerabilitats conegudes o usar credencials robades per a accedir a sistemes sensibles. Casos com l’atac a Colonial Pipeline (2021), on un ransomware va interrompre el subministrament de combustible als EUA, o el malware Triton (2017), que va intentar manipular sistemes de seguretat en una planta petroquímica, demostren que els atacs a OT no sols poden causar pèrdues econòmiques, sinó també afectar la seguretat física de les persones i el medi ambient.
A més, l’increment de dispositius connectats (IoT industrial) i la necessitat de supervisió remota han eliminat les antigues barreres físiques. La seguretat perimetral ja no és suficient. Es necessita una arquitectura que contempli la possibilitat que un atacant estigui ja dins del sistema i actuï amb privilegis elevats.
A això se suma l’auge de la digitalització industrial, impulsada per la Indústria 4.0 i la necessitat de recol·lectar, analitzar i actuar sobre grans volums de dades operatives en temps real. Aquesta transformació introdueix encara més punts d’entrada i augmenta la complexitat de les arquitectures OT/IT, requerint una revisió integral de l’estratègia de ciberseguretat.
Estratègia Zero Trust industrial: pilars clau per a infraestructures crítiques segures
Adoptar Zero Trust en entorns industrials implica una transformació progressiva, però viable, que pot iniciar-se pels sistemes més crítics. Aquestes són les mesures principals:
Segmentació de xarxa industrial
Dividir la xarxa OT en zones o segments redueix el risc que una amenaça es propagui de manera lateral. Aquesta microsegmentació permet aplicar regles específiques d’accés per a cada zona, de manera que només els dispositius i usuaris autoritzats puguin interactuar amb recursos determinats.
Un exemple pràctic: si un operador de planta sofreix un atac en la seva estació de treball, la segmentació impedeix que el malware abast els sistemes de control crítics com els SCADA o els PLC. Aquesta mesura conté l’incident i facilita la seva gestió.
A més, es poden aplicar tecnologies com firewalls industrials, SDN (xarxes definides per programari) i gateways de seguretat específics per a OT, que permeten un control granular sense interferir en l’operació.
Autenticació multifactor per a sistemes OT
Aplicar autenticació multifactor a qualsevol accés remot o crític a sistemes OT incrementa significativament la seguretat. Fins i tot si un atacant aconsegueix credencials, necessitarà un segon o tercer factor (token, biometria, etc.) per a accedir. Aquest és un dels pilars de Zero Trust i redueix l’eficàcia d’atacs basats en phishing o robatori de contrasenyes.
En sectors industrials, on existeixen proveïdors externs que realitzen manteniments remots, l’ús de MFA es torna encara més important per a evitar accessos no autoritzats.
Control d’accés i privilegis mínims en entorns OT
Zero Trust exigeix que cada usuari, sistema o procés tingui els permisos estrictament necessaris per a exercir la seva funció. El control d’accés basat en rols (RBAC) permet assignar permisos de manera granular, evitant que un operador pugui realitzar accions crítiques que no li corresponen. A més, facilita la traçabilitat d’accions, clau en auditories de seguretat.
També es poden aplicar polítiques d’accés adaptatives (ABAC), que avaluen el context de l’accés (dispositiu, ubicació, hora) i permeten ajustar dinàmicament els permisos. Això és especialment útil en entorns industrials distribuïts o amb alta rotació de personal.
Monitoratge continu en xarxes OT
El monitoratge constant del comportament de la xarxa OT permet detectar patrons anòmals que podrien indicar un compromís. Les solucions modernes utilitzen intel·ligència artificial per a identificar moviments laterals, accessos inusuals o comandos atípics en sistemes industrials. Aquesta visibilitat permet actuar abans que l’atac tingui un impacte real.
Així mateix, es poden desplegar sistemes de detecció d’intrusos específics per a entorns industrials (ICS/IDS), capaços d’interpretar protocols OT i generar alertes contextuals davant desviacions operatives.
Resiliència operativa en infraestructures crítiques segures
Un dels beneficis més tangibles de Zero Trust és la millora de la resiliència operativa. En assumir que els atacs poden ocórrer en qualsevol moment i dissenyar la xarxa per a limitar els seus efectes, les organitzacions guanyen capacitat de resposta i de recuperació.
Això és vital en entorns on detenir l’operació té un alt cost o pot afectar la població. Per exemple, una companyia de distribució d’aigua que aplica segmentació i monitoratge podria continuar operant en mode segur encara que una part de la seva xarxa estigui compromesa. Evitar la interrupció total i poder aïllar l’amenaça és un avantatge competitiu i reputacional.
A més, el model Zero Trust permet implementar plans de resposta a incidents més eficaços, suports immutables de dades crítiques i capacitats de restauració ràpida. Això redueix dràsticament els temps d’inactivitat i els costos associats a ciberatacs, com a rescats, danys reputacionals o sancions.
La resiliència operativa també s’enforteix amb exercicis de simulació i xarxa teaming que permeten comprovar en condicions reals la capacitat de contenció i recuperació davant incidents. Aquest tipus de pràctiques, cada vegada més requerides per reguladors, permeten identificar bretxes no evidents i enfortir els protocols interns.
Compliment normatiu i Zero Trust: alineació amb regulacions OT
El marco regulatorio europeo y global está evolucionando rápidamente hacia modelos de seguridad avanzada. La directiva NIS2 de la Unión Europea establece requisitos de ciberseguridad obligatorios para operadores de servicios esenciales, incluyendo:
También destaca el estándar internacional IEC 62443, específico para sistemas de automatización y control industrial. Este marco recomienda la división en zonaEl marc regulador europeu i global està evolucionant ràpidament cap a models de seguretat avançada. La directiva NIS2 de la Unió Europea estableix requisits de ciberseguretat obligatoris per a operadors de serveis essencials, incloent:
- Avaluació i mitigació de riscos.
- Implementació de controls tècnics (MFA, segmentació, etc.).
- Plans de resposta a incidents i continuïtat del negoci.
- Notificació d’incidents en terminis estrictes (24/72 hores).
Zero Trust està alineat amb aquestes exigències, ja que incorpora donis del disseny mesuris com a autenticació reforçada, control d’accessos, segmentació, monitoratge i resposta. Adoptar-ho no sols millora la postura de seguretat, sinó que facilita el compliment regulador i la superació d’auditories.
També destaca l’estàndard internacional IEC 62443, específic per a sistemes d’automatització i control industrial. Aquest marc recomana la divisió en zones de seguretat, control granular d’accessos, actualitzacions destrals i monitoratge. Tots aquests pilars coincideixen amb la filosofia Zero Trust.
A nivell internacional, regulacions com NERC CIP a Amèrica del Nord, i marcs de referència com el NIST Cybersecurity Framework, promouen pràctiques coherents amb Zero Trust. Estar alineats amb aquests estàndards permet als organitzacions competir en mercats regulats, enfortir la seva reputació i optimitzar costos derivats del compliment.s de seguretat, control granular d’accessos, actualitzacions segures i monitoratge. Tots aquests pilars coincideixen amb la filosofia Zero Trust.
A nivell internacional, regulacions com NERC CIP a Amèrica del Nord, i marcs de referència com el NIST Cybersecurity Framework, promouen pràctiques coherents amb Zero Trust. Estar alineats amb aquests estàndards permet a les organitzacions competir en mercats regulats, enfortir la seva reputació i optimitzar costos derivats del compliment.
Casos reals de ciberatacs OT: per què no és pot confiar per defecte
L’historial recent d’atacs a infraestructures crítiques demostra que confiar implícitament en l’entorn OT pot ser devastador:
- Colonial Pipeline (2021): l’accés a una xarxa corporativa mitjançant una VPN sense MFA va provocar la detenció preventiva del bombament de combustible, amb impactes econòmics i socials massius.
- Triton (2017): malware que va intentar desactivar els sistemes de seguretat industrial (SIS) d’una planta petroquímica. Buscava causar danys físics sense ser detectat.
- Oldsmar (2021): un atacant va accedir al sistema de tractament d’aigua d’una ciutat de Florida i va intentar modificar nivells químics de manera perillosa. Només la presència d’un operari va evitar una contaminació massiva.
També es coneixen incidents en entorns ferroviaris, ports i aeroports on actors maliciosos van intentar interferir en senyals o comunicacions crítiques. Aquests exemples reforcen la necessitat de protegir cada punt d’accés, segmentar els entorns i aplicar autenticació contínua.
En tots els casos, una arquitectura Zero Trust hauria dificultat la intrusió, limitat l’abast de l’atac i permès respostes més ràpides.
Comparativa: seguridad tradicional vs. estrategia Zero Trust industrial
| Aspecte | Model perimetral tradicional | Enfocament Zero Trust |
|---|---|---|
| Confiança interna | Implícita una vegada dins de la xarxa | Nul·la, tot accés ha de validar-se |
| Segmentació | Limitada o inexistent | Obligatòria i granular |
| Autenticació | Puntual a l’inici de sessió | Contínua, multifactor i contextual |
| Visibilitat | Parcial o reactiva | Completa i en temps real |
| Movimient lateral | Alt risc | Limitat per disseny |
| Preparació davant incidents | Variable | Assumida des del disseny |
Aquesta taula il·lustra el salt qualitatiu que suposa Zero Trust enfront de l’enfocament clàssic. On abans bastava amb bloquejar l’entrada, ara es protegeix cada moviment dins de l’entorn. Això canvia radicalment el model de risc.
El moment d’actuar: ciberseguretat OT amb visió estratègica
La transformació digital de les infraestructures crítiques no pot anar deslligada d’una estratègia de ciberseguretat concorde. El model Zero Trust no és una opció futurista: és una necessitat actual. Les amenaces evolucionen, els sistemes s’interconnecten i els riscos es multipliquen. Ignorar aquesta realitat és deixar una porta oberta on hauria d’haver-hi diversos panys i sensors.
Adoptar Zero Trust no implica reconstruir tota l’arquitectura OT des de zero. Es pot avançar per etapes, començant pels sistemes més crítics, els accessos remots i els actius amb majors vulnerabilitats. El retorn d’aquesta inversió es materialitza en una major protecció de l’operació, una millor resposta davant incidents i una posició més sòlida davant reguladors i clients.
En sectors com l’energia, l’aigua o el transport, on l’impacte d’una fallada de seguretat pot ser massiu, Zero Trust és sinònim de responsabilitat, de maduresa i de continuïtat.
Perquè confiar per defecte ja no és segur. I perquè protegir el crític requereix deixar d’assumir que tot el que està dins és de confiança. És hora de verificar-ho tot. Sempre.